dimecres, de febrer 27, 2008gercarreras0
comentaris
Dilluns 25, els alumnes de 2n i 3r cicle vàrem assistir a un concert de ELS MOUSSAKIS, al Teatre Principal de Maó. Ens agradà tot, des del principi fins al final. Escoltàrem violí, contrabaix, llaüt, guitarra, bateria...
Els Moussakis procedeixen de la zona dels Balcans, i intenten recuperar la tradició d'acompanyar amb música els esdeveniments de la vida. Poguérem sentir música sefardita, gitana, cançons populars i melodies provinents de Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia o Bulgària.
diumenge, de febrer 24, 2008gercarreras0
comentaris
A la secció insular del diari MENORCA, venia ahir aquesta notícia sobre la xerrada que va donar Damià Gomis a Ca'n Victori:
"Hemos logrado nuestra misión en la Antártida" El investigador menorquín Damià Gomis indica que en su expedición consiguieron el 90 por ciento de sus objetivos. La expedición por la Antártida a bordo del buque oceanográfico “Hespérides” recaló en tierras mediterráneas a finales del mes de enero. Los 20 científicos y los ocho técnicos volvieron a pisar tierra firme con la bolsa llena de información, datos y por tanto mucho trabajo de investigación. Este proyecto que lidera la Universitat de les Illes Balears y que se enmarca en el Año Polar Internacional es una iniciativa que promueve el Consejo Internacional de la Ciencia y la Organización Meteorológica Mundial y que ha tenido como director del programa ESASSI al científico menorquín, Damià Gomis. Gomis valora muy positivamente la experiencia vivida en aguas antárticas puesto que “se ha conseguido el 90 por ciento del trabajo que nos habíamos propuesto. Hemos conseguido nuestra misión”.
Aquí teniu un vídeo que, de manera visual, explica uns quants conceptes sobre els decimals. Després us toca contestar. Per cert, té una musiqueta de fons molt marxosa!
dimarts, de febrer 19, 2008gercarreras0
comentaris
Na Càrol ha preparat aquesta cacera del tresor sobre l'aigua del nostre planeta. És molt interessant. Quan s'hagin resolt tots els interrogants, publicarem les respostes, tal com vàrem fer amb la cacera de l'Àrtic vs Antàrtic.
dilluns, de febrer 18, 2008gercarreras0
comentaris
Per què llegim tan poca poesia?
La veritat és que la poesia requereix alguna cosa més que eficàcia lectora. Quan llegim un poema, hem d'anar més enllà de les paraules i arribar a desxifrar no tan sols el què diu, sinó el què vol transmetre.
Tot necessita el seu entrenament, així que avui, hem escoltat un poema d'Antonio García Teijeiro, l'hem comentat i hem tret conclusions. Han estat 30 minuts molt profitosos i he quedat gratament sorpresa. Aquí en teniu 5 cèntims del que s'ha fet:
diumenge, de febrer 17, 2008gercarreras4
comentaris
Avui he rebut l'agradable sorpresa de saber que el blog Racons de Colors ens atorga el premi "Arte y pico". Agraesc moltíssim que hagin pensat en la nostra bitàcola, sobretot perquè les autores de RACONS, són pioneres de la blogosfera educativa a Menorca.
Hi ha moltíssims blocs que es mereixen el reconeixement d'aquest premi, però m'agradaria concedir-lo a autors d'altres blocs que, sense conèixer-nos personalment, la xarxa ens ha unit...
El premi "Arte y Pico" Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents: - Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma. - Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin. - Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat. - Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi. - Exhibir aquestes regles.
Aquí tenim un LIM (Llibre Interactiu Multimèdia), que ens ve com anell al dit per reforçar els coneixements adquirits a Medi. Clicau la imatge i accedireu a l'activitat.
Des d'aquí vull donar les gràcies aSàlvia, autora del fantàstic blog de Poesia Infantil i Juvenil, que avui ens ha regalat aquest poema d'amor: Amor en la biblioteca Liliana Cinetto (traducció M. Dolores Insa)
Conten que conten que hi havia una vegada una princesa que vivia en un estant d’una vella biblioteca. Sa casa era un conte de fades, que quasi ningú no llegia, estava entre un diccionari i un llibre de poesia. Solament alguns xiquets n’acariciaven les pàgines i visitaven de vegades el seu palau de paraules. Des de la torre més alta, sospirava la princesa. Llàgrimes de tinta negra lletrejaven la seua tristesa. És que ella estava avorrida de viure la mateixa història que de tant repetirse es sabia de memòria: una bruixa l’encisava per envejar la seua bellesa i el príncep la salvava per a casar-se amb ella. Conten que conten que un dia, just a l’últim estant algú trobà un altre llibre que no havia vist abans. En obrir-lo amb suavitat de les seues fulles groguenques va eixir un capità pirata que estava en aquesta novel·la. Aguaitada entre les pàgines la princesa el mirava. Ell dibuixà un somriure tan sols per saludar-la. I taral·lejà la cançó que el mar li canta a la lluna i li regalà un collar fet d’algues i d’escuma. Assegut sobre un rengló el pirata, cada nit, l’esperava en un cantó del capítol catorze. I la princesa muntava una escala de síl·labes per trobar-se el pirata en l’última represa. Així es quedaven tot plegats fins que traspuntava el sol, escoltant el murmuri tebi del mar, en un caragol. Conten que conten que al maig els dos se n’anaren un dia i deixaren en els seus llibres moltes pàgines buides. Els personatges del llibre ofesos protestaven “Les princeses dels contes no se’n van amb els pirates”. Però ells ja estaven lluny, molt lluny, en alta mar i escrivien una altra història conjugant el verb estimar. El pirata i la princesa aferrada al seu braç d’acer naveguen per set mar sen un vaixell de paper. La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.
dilluns, de febrer 11, 2008gercarreras1 comentaris
En aquesta web hi podem trobar una gran varietat de mapes interactius. Ens permet seleccionar el continent, país, regió o comarca que ens interessi. Donau-hi un cop d'ull, us entretindreu, alhora que també "refrescareu" la memòria.
dissabte, de febrer 09, 2008gercarreras0
comentaris
Amb aquesta unitat didàctica es poden repassar les definicions de rectes, angles, polígons i circumferència. Hi ha exercicis molt entretinguts per a practicar. L'apartat d'avaluació és pot imprimir i... fins i tot resulta divertit! .
Aquesta setmana hem conegut els companys de Catalunya amb qui compartirem les activitats del Projecte EL MÓN DELS LLIBRES. És un projecte dissenyat per a treballar els continguts de l'àrea de llengua, especialment la comprensió lectora i l'expressió escrita. Treballarem en activitats conjuntes com fòrums, treballs d'investigació i jocs florals.
dilluns, de febrer 04, 2008gercarreras0
comentaris
Avui hem visitat l'orgue de Sta. Maria. En Tomé Olives (l'organer) ens ha explicat que va ser construït entre 1807 i 1810, pel suís Juan Kyburz. És un dels més importants d'Europa: té quatre teclats i 3.006 tubs, dels quals, 197 són de fusta, i la resta de metall. Tothom ha quedat bocabadat quan en Tomé ens l'ha mostrat i ha tocat alguns fragments de peces molt conegudes, com la marxa nupcial de Mendelsohn o la quinta simfonia de Beethoven. Tots seguíem els moviments dels seus peus i de les seves mans... Com pot fer tantes coses alhora?
divendres, de febrer 01, 2008gercarreras0
comentaris
Els nostres expedicionaris ja han acabat la seva tasca a l'Antàrtida. Van agafar un avió cap a Xile i d'allà, cap a casa. Ara, es mereixen descansar, però seguirem en contacte i esperam la seva visita del mes de maig. Aquí teniu el darrer mail de Damià Gomis:
Bon dia,
si heu seguit el diari de campanya sabreu que alguns ja hem tornat (d'altres han quedat d'excursió per Patagònia quinze dies més). Abans de res, us vull agrair l'interès amb què heu respost a la nostra iniciativa de divulgació: preguntes, comentaris, carnavals antàrtics,...francament no esperàvem tant. Ara és el nostre torn altra vegada. La segona visita la podríem fer pel mes de maig. La raó: us hem duit ampolletes amb aigua de 4200 m de fondària, l'estació més fonda que van fer (té un valor més simbòlic que no científic, perquè a aquella fondària és aigua sense vida); el problema és que les hem deixades al vaixell (no podíem dur-les en avió), i el vaixell no torna a Cartagena fins a principis de maig. Si ho trobau tard per fer la visita, es pot fer abans, i ja us durem l'aigua després. Això sí, no hauria de ser abans de mitjans de març, perquè l'altra cosa que us volem dur és el documental que estan muntant en Diego Villalonga i n'Enric Culat i que no estaré llest fins el març. Res més de moment, tornam a la normalitat, ara un poc més relaxats. Seguirem en contacte.