El fulls d'aquest Quadern Virtual treballen els punts següents:

1. 1. Identificació de subjectes.

2. 2. Reconeix el subjecte.

3. 3. Reconeix el complement directe.

4. 4. Reconeix el complement indirecte.

5. 5. Identifica CD i CI.

6. 6. Reconeix atributs.

7. 7. Identifica complements.

8. 8. Reconeix el complement de règim verbal.

9. 9. Reconeix el complement predicatiu.

10. 10. Reconeix els complements circumstancials.

Dues presentacions molt aclaridores:

"Memorial de Tabarka" ens ha engrescat a tots/es; hem gaudit moltíssim amb la seva lectura, per açò, la visita d'en Ponç ha estat el millor que ens podia passar. 

A més de contestar-nos les preguntes que teníem preparades, ens ha fet pensar i reflexionar sobre les coses que tenen veritable importància a la vida d'un ésser humà: AMOR (a tot i a tothom), PASSIÓ (en tot el que facem) i ESFORÇ (per aconseguir el que volem).

Les fotografies demostren que no hem perdut calada, gràcies Ponç!

Per a expressar sentiments i emocions, podem emprar expressions reals o un llenguatge metafòric.  A poc a poc ens hem d'acostumar a introduir els dos tipus de llenguatge.

Els pronoms febles ens poden dur de bòlit si no tenim molt clar quan i com utilitzar-los.

El diari Menorca ens parla de la roca de sa paciència, que es troba al camí d'en Kane, a 200m de la ratlla del terme de Maó.  Com podem veure a la foto, hi ha inclús un senyal indicatiu.

El CEL (Centre d'estudis locals d'Alaior), considera que és un lloc d'interès cultural, perquè dóna peu a la llegenda que va recollir Francesc Camps a la seva obra "Folklore menorquí".

Tot el que sigui conservar les nostres tradicions i arrels és benvingut, així que des d'aquí, també feim difusió d'aquesta llegenda que pocs de nosaltres coneixem.  Aquí la teniu, copiada tal qual, amb l'ortografia i la gramàtica original, que conté certes "llicències" dialectals:

SA ROCA DE SA PACIÈNCIA. PRIMERA PART: AMOR FILIAL

Anant per s’antiga carretera, o camí d’en Kane, dalt sa costa que a Maó en diuen sa costa de ses quatre milles, i a Alaior, sa costa de mitjan lloc, casi confrontant amb sa fita des kilòmetre 6, hi ha a sa part ombrívola, una gran roca que surt de sa paret, amb una figuereta borda i una mota de brusc arrelades dins un cucó que fa dalt com una olla, o com una florera gegantina. Quin menorquí, un poc pàtric a sa carretera veia, no coneix Sa Roca de sa Paciència?
Un homo de la pagesia d’Alaior tenia son pare vei i impedit. Eren molt pobres, i resolgué es fii dur a l’hospital de Maó a son pare.Se’l carregà a becoll –es veiet no tenia més que la crisma i no pesava gaire- i cap a Maó s’ha dit.
Es Cos Llarg li semblà més llarg que mai, i quan arribà en es Vinyet de Binianfús, no podent ja fer upa, per descansar un poc, deposità son pare. –Pren paciència, fii meu, pren paciència! –li digué es pobre veiet.
Tornà a carregar-se’l i prest tornaren a flaquejar-li ses cames, i arribats dalt sa costa de Mitjan Lloc, no podent tornar alè, s’aturà i deposità son pare a s’ombra de sa Roca de sa figuereta borda, i s’assegué ell a son costat.
−Déu te doni paciència, fii meu, molta paciència! També m’hi vaig aturar aquí, per prendre alè quan portava mon pare a l’hospital −digué es veiet.
Sentint açò, li passà sa fatiga an es fii; es carregà son pare, girà cap enrera i se’n tornà a ca seva sense fer returada, dient:
−No m’hi durà, cert, es meu, fii, a l’hospital.
D’aleshores ençà sa roca de dalt sa costa de mitjan lloc du es nom de Sa Roca de sa Paciència.D’aleshores ençà, fins no fa gaire, els que anaven a Maó per primera vegada, besaven sa roca de sa Paciència.

SEGONA PART: SA IRONIA

Emperò sa Ironia, sa Nyefa, desinimiga de ses coses tendres i respectables, s’hi aficà per enmig; i vingué un temps en què, lo que era una deixa piadosa de l’avior, es convertí en peita que pesava damunt els que anaven a Maó per primera vegada:

−Tu no has estat mai a Maó? Idò, hauràs de besar sa Roca de sa Paciència.
Com diuen an es que per primera volta van a un lloc: −Has de besar es forrat.
No estrenyem, doncs, si a moltes coses, un temps respectables, com sa Roca de sa Paciència, els arriba un termini que les deixa a s’altura d’un forrat.
Per açò, ni solsament falta ja que sa Roca de sa Paciència perdi son nom, ni sa figura de florera gegantina, que nodreix una figuereta borda i una mota de brusc: feta sa carretera nova, per a anar a Maó i a l’hospital de Maó, avui ni sols s’hi passa, per sa Roca de sa Paciència. (Camps i Mercadal, 1986, tom II, p. 25-26)

Segons el Diec, les interjeccions són paraules o locucions invariables que expressen l'actitud del parlant, estableixen una comunicació entre el parlant i l'oient o evoquen un soroll o un moviment. És a dir, que les onomatopeies també hi estarien incloses com un tipus d'interjecció.

En canvi, en castellà, la definició d'interjecció, no inclou les onomatopeies; segons la RAE són: Clase de palabras que expresa alguna impresión súbita o un sentimiento profundo, como asombro, sorpresa, dolor, molestia, amor, etc. Sirve también para apelar al interlocutor, o como fórmula de saludo, despedida, conformidad, etc.; p. ej., eh, hola.

Aquesta presentació ens explica perfectament el seu ús en castellà:

Aquests enllaços són molt útils per a treballar les preposicions i les conjuncions. Convé practicar perquè de vegades es poden confondre.

PREPOSICIONS

CONJUNCIONS

Per Sant Esteve, una passa de cega: açò diu la dita menorquina, mentre que a la resta d'indrets de parla catalana, enlloc de cega, diuen llebre.  

La cega (Scolopax rusticola) és l'ocell que veiem a la foto; a l'hivern la podem trobar a Menorca, ocupant els alzinars de l'illa.

A partir del 21 de desembre, el dia es comença a allargar tímidament (d'aquí que el pas sigui de cega...). El refranyer diu que la nit de Nadal és la més llarga de l'any i la nit de Sant Joan, la més curta.

Un polsim de refranys ens proporciona tot un cicle de refranys que parlen de la durada del dia segons l'època de l'any. Aquí en tenim un bon grapat:

Sa glosa és poesia

que canten es glosadors

tant si són tres com dos

sempre se fan companyia

i passen amb alegria

estones de ses millors.

La glosa és una composició popular oral i rimada. Normalment està formada per 6 versos heptasíl·labs que rimen ABBAAB, com la glosa de l'exemple.  A Menorca, els glosadors, sempre van acompanyats de la guitarra que ajuda a dur el ritme i la mètrica. El més admirable és que improvisen i no poden quedar callats.

Avui hem tingut el gust de conèixer un glosador que ens ha donat  una idea de com fer aquestes composicions.  

Hem fet un joc que consistia en cercar paraules que rimessin amb una altra. Sembla molt fàcil, però la pressió dels companys ho complicava. 
En el vídeo tenim una petita mostra de la glosa menorquina. Esperem que no es perdi!

Seguim amb el contacontes quinzenal. Aquesta setmana, en Raúl Llufriu ha escrit i contat El tresor. 

Els fillets/es de primer han quedat encantats!

Les cançons són poemes? A català ens hem adonat de que sí i de que les imatges complementen la paraula i la música. 
Aquí podem comprovar com una mateixa cançó, inspira diferents maneres de sentir, veure i presentar.

"Que tinguem sort" (Roger Llabrés)

 

" 

Avui és el dia oficial de l'homenatge de la catosfera a l'Any de la Paraula Viva.

Ja vam apadrinar la paraula escassa, però també volem apadrinar tres paraules més.

Na Maria Sans Carretero, apadrina la paraula escapçar, que vol dir: Tallar o llevar el cap o l’extrem superior (d’alguna cosa), tallar-ne les puntes.

En Xavier Sintes Egea, apadrina dues paraules bastant desconegudes fora del món rural:

-Bast:  Guarniment de les bèsties de càrrega que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc., d’una manera diversa segons les contrades.

-Sàrria: Senalla (cabàs gran d'espart o palma), que posat sobre la bèstia de càrrega forma dos corns, i serveix per a traginar.

Esperem que continuïn vives!

Avui, Bitàcola de classe vol participar en l'homenatge conjunt aPARAULA'm, en commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

La paraula que apadrinem des d'aquest blog és: ESCASSA.

L'escassa és la peça de ferro o acer de les barreres menorquines, que fa la funció de frontissa. 

El DIEC2 només recull el significat d'escassa quan s'empra com a adjectiu.  

La foto ens mostra en detall aquesta peça tan menorquina. I vosaltres, voleu apadrinar una paraula?

Aquí tenim unes quantes MUDS (mini unitats didàctiques) molt útils per a l'àrea de Llengua Catalana. He afegit l'enllaç al nostre symbaloo per a tenir-les a mà.