dimecres, de desembre 26, 2012gercarreras0
comentaris
Per Sant Esteve, una passa de cega: açò diu la dita menorquina, mentre que a la resta d'indrets de parla catalana, enlloc de cega, diuen llebre.
La cega (Scolopax rusticola) és l'ocell que veiem a la foto; a l'hivern la podem trobar a Menorca, ocupant els alzinars de l'illa.
A partir del 21 de desembre, el dia es comença a allargar tímidament (d'aquí que el pas sigui de cega...). El refranyer diu que la nit de Nadal és la més llarga de l'any i la nit de Sant Joan, la més curta.
Un polsim de refranys ens proporciona tot un cicle de refranys que parlen de la durada del dia segons l'època de l'any. Aquí en tenim un bon grapat:
Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
Per Nadal, un pas de pardal (o Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall) (25 de desembre)
Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)
Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [Nota: El 'destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
Per Ninou (o Any Nou), un pas de bou (1 de gener)
Pels Reis, un pas de vells (o un pas d'anyells) / Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix / Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix)
Per Sant Julià, un pas de ca (o cent passes de marrà) (7 de gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol / Per Sant Anton, un pas de bou / Per Sant Antoni, un pas de dimoni /Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap (o s'allarga el dia mitja hora per cap) /Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré ( o el sol al peu del carrer) / Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer) / Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet (17 de gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà (o una passa de marrà, o cent passes de ca) / Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga / Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja) (20 de gener)
Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més) (21 de gener)
Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
Per la Candelera, una hora entera (2 de febrer)
Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies / Per Sant Maties, fa tanta nit com dia / Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (24 de febrer)
Per Sant Macià, una passa de ca (25 de febrer)
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
Del juny endavant el dia es va escurçant / Del juny enllà, el dia comença a baixar / Del juny enllà, el dia es comença a escurçar / Juny acabat, dia escurçat
Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga / Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l’any / Sant Joan és la [nit] més curta de l’any / Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant / Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any (24 de juny)
dimecres, de desembre 19, 2012gercarreras0
comentaris
Clicant la imatge accedireu a una web on en pocs minuts ens fan cinc cèntims d'alguns fets, objectes i descobriments que formen part de la nostra vida quotidiana.
dilluns, de desembre 10, 2012gercarreras0
comentaris
Sa glosa és poesia
que canten es glosadors
tant si són tres com dos
sempre se fan companyia
i passen amb alegria
estones de ses millors.
La glosa és una composició popular oral i rimada. Normalment està formada per 6 versos heptasíl·labs que rimen ABBAAB, com la glosa de l'exemple. A Menorca, els glosadors, sempre van acompanyats de la guitarra que ajuda a dur el ritme i la mètrica. El més admirable és que improvisen i no poden quedar callats.
Avui hem tingut el gust de conèixer un glosador que ens ha donat una idea de com fer aquestes composicions.
Hem fet un joc que consistia en cercar paraules que rimessin amb una altra. Sembla molt fàcil, però la pressió dels companys ho complicava. En el vídeo tenim una petita mostra de la glosa menorquina. Esperem que no es perdi!
divendres, de novembre 30, 2012gercarreras2
comentaris
Les porquejades formen part de la nostra cultura gastronòmica i popular. De cada vegada és menys freqüent "anar de porquejades" iés una llàstima perquè es van perdent els costums, cançons, jocs i mots que envolten aquesta part de la nostra cultura.
La presentació feta per en Toni Saura i en Xavi Sintes ens fa un tastet d'aquesta tradició que no podem deixar perdre.
dimarts, de novembre 27, 2012gercarreras1 comentaris
Totes les activitats d'aquesta aplicació estan basades en el raonament lògic: sudokus, quadrícules numèriques, criptogrames, càlcul mental, deducció, triangle màgic, i moltes més...
diumenge, de novembre 11, 2012gercarreras0
comentaris
La visita a S'albufera des Grau va ser molt interessant.
Vam tenir molta sort, perquè poguérem observar una gran varietat d'aus: rabassots, fotges, cullerots, soterins petits, agrons blancs, corb marins grossos, agrons grisos, coll blaus... Els prismàtics i els telescopis van ser fonamentals per a poder veure'ls.
També vam investigar les diferents varietats de plantes que es troben a la duna fixa i a la duna mòbil.
dijous, de novembre 01, 2012gercarreras0
comentaris
Enguany hem encetat una nova activitat: ens hem convertit en contacontes. Cada quinze dies, un parell d'alumnes de 6è aniran a contar un conte als fillets/es de 1r.
El procés és el següent:
Inventar i escriure un conte.
Assajar l'expressió oral i el llenguatge gestual.
Revisar tots els aspectes a tenir en compte, tant a nivell escrit com a nivell oral.
Contar el conte als fillets de primer, mentre, un company de la classe ho enregistra.
Visualització del vídeo en gran grup.
Autoavaluació
Opinió i crítica constructiva dels companys.
Na Júlia i les fruites cantants és el primer conte.
Escrit i contat per na Marta López i na Maria Rotger.
Aquesta WebQuest ens servirà per a treballar la descripció subjectiva i l'autoretrat. La tasca final consisteix en elaborar un àlbum digital on hi haurà els autoretrats de tota la classe. Des d'aquí vull agrair a l'autora de la WQ, Silvia González Goñi, que l'hagi compartida.
Viure, llegir, observar, pensar ...escriure; tot està interrelacionat. Escriure no és fàcil; per fer-ho hem de triar paraules, ordenar-les, canviar-les, llegir, tornar enrere; el procés d'escriure requereix esforç i pràctica.
Les eines 2.0 solen ser interessants, però n'hi ha algunes que són meravelloses; és el cas de Thinglink que permet fer murals tan útils i complets com aquest fet perBiotz Fradua. Ha posat les fotos de grans compositors de la història i ha enllaçat un vídeo amb una obra de cada autor, així com també un enllaç a Wikipedia per a saber més sobre la seva vida i obres.
Les cançons són poemes? A català ens hem adonat de que sí i de que les imatges complementen la paraula i la música. Aquí podem comprovar com una mateixa cançó, inspira diferents maneres de sentir, veure i presentar.
"Que tinguem sort" (Roger Llabrés)
"Havanera"(Raúl Llufriu i Óscar Petrus)
"No miris enrere"(Paula Palacios i Maria Sans)
"No miris enrere" (Jaime González i Clara Medina).
dimecres, de setembre 12, 2012gercarreras0
comentaris
Llegir, subratllar, fer esquemes, resums i mapes conceptuals són bones pràctiques per a l'estudi. Uns estudiants de batxiller han fet aquest vídeo on ho exemplifiquen perfectament.
Des de fa uns anys, internet i el correu electrònic han passat a ser un dels principals sistemes de comunicació; així i tot, pens que de tan en tan hem de mirar enrere i recordar com ho fèiem abans. Per arribar on estem ara, hem hagut de passar un procés de cents d'anys que no podem oblidar.
Les llàgrimes de Sant Llorenç o també la pluja d'estrelles Perseides és un fenomen que es produeix cada estiu a l'hemisferi Nord.
Aquestes llàgrimes-estrelles són trossets de cometa que es volatilitzen en la nostra atmosfera, produint una fluorescència lluminosa, que és el que veiem i que sí, realment és fugaç, perquè habitualment dura menys d’un segon. Aquests granets de pols pertanyen a un cometa, el número 109 dels cometes periòdics, anomenat P109/Swift-Tuttle, que segueix una òrbita el·líptica al voltant del Sol amb un període d’uns 135 anys i deixa al llarg d’aquesta òrbita material que s’escapa del seu nucli quan s’acosta al Sol.
Enguany, la Terra, del 17 de juliol al 24 d’agost, passa per aquesta regió del cel propera a l’òrbita del Swift-Tuttle; avui vespre serà el millor dia per observar-les.
dissabte, de juliol 21, 2012gercarreras0
comentaris
A classe solem parlar de la importància de compartir eines, llibres, espais, jocs, materials, temps ... però aquest vídeo ens demostra la importància de compartir coneixement. El que nosaltres sabem pot ser reutilitzat, revisat, mesclat o modificat de manera que resulti profitós per a molta més gent.
dissabte, de juliol 14, 2012gercarreras1 comentaris
Kalle Matson, Kevin Parry, Carla Veldman, Andrew Wilson i Andrea Nesbitt han resumit en 3 minuts i mig els fets més significatius que han succeït en el nostre Planeta durant els darrers 4.000 milions d'anys.
Per fer aquest vídeo en stop motion van trigar 6 mesos!.
dilluns, de juliol 09, 2012gercarreras0
comentaris
La imatge de la foto és terriblement freqüent a les nostres platges; molts comerços ens ofereixen bosses de paper com a opció més ecològica, malgrat tot, hem de saber que açò no és així.
Per a produir bosses de paper, es necessiten molts recursos, encara que després tenguin més possibilitats de reciclar-se.
Les bosses de plàstic són menys costoses de produir, però els seus desperdicis costen molt de destruir. Es diu que s'aprofita la seva combustió per generar electricitat, però no expliquen que per fer-ho, generen metalls pesats i cendres tòxiques que es filtren a l'atmosfera.
Paper o plàstic..? Cap de les dues opcions; el que hem de fer és portar una bossa de tela o senalla que podrem utilitzar durant molt de temps.
Typefaster Typing Tutor Portable és un programa de mecanografia, gratuït, que t'ensenya i mostra en tot moment com has de col·locar els dits de les mans.
Podràs teclejar sense necessitat de mirar les lletres del teclat al escriure.
Una bona eina per a millorar la mecanografia durant aquest llarg estiu...
Característiques:
Suporta distribució de teclat Espanyol, afegir en "Edit Settings" i "Layout"
Un joc de mecanografia en 3D
Estadístiques
15 lliçons i 5 poemes per practicar
Teclat estàndard QWERTY
Teclat numèric
Interfície per a l'edició d'arxius de la lliçó i la configuració del joc
Mida del text variable
Et descarregues el fitxer i el executes en la unitat de la teva memòria usb, carpeta del teu ordinador o Dropbox. És un fitxer paf per a integrar en Suite de Portable Apps, però es pot instal·lar independentment.
És programari lliure, codi font obert. Funciona amb Windows 2000/XP/Vista/7.
Menjars menorquins és un recull de receptes menorquines casolanes, de tota la vida. Algunes són conegudes per tothom i d'altres, ja només les coneixen les àvies.
Des d'aquí vull agrair l'ajuda d'aquestes àvies, ties, mares i pares que setmana a setmana ens han aportat un granet més de la nostra cultura gastronòmica i popular.
divendres, de juny 01, 2012gercarreras1 comentaris
Moltes vegades hem parlat a classe de la importància que té la pràctica a l'hora d'aprendre. Mirar i escoltar és necessari, però practicar és imprescindible per a desenvolupar el coneixement. Aquest vídeo, gravat a una ciutat de l'India, mostra com la pràctica diària dels conductors de motos, cotxes, autobusos i tot tipus de vehicles, és el que permet que es mantengui una circulació fluïda (encara que caòtica). Què ens passaria a nosaltres si volguéssim circular-hi?
divendres, de maig 25, 2012gercarreras0
comentaris
El galió "La Pepa" és una rèplica exacta de les naus que van unir Espanya i Amèrica durant tres segles. Des de l'any passat s'ha convertit en l'ambaixador del bicentenari de la Constitució de 1812 i està realitzant una ruta pels principals ports espanyols. Nosaltres hem tingut l'oportunitat de visitar-lo i imaginar-nos com devia ser la vida en un vaixell així.
Ahir vam visitar la necròpolis de Cala Morell. Ens van explicar que aquesta "ciutat dels morts" va ser utilitzada des del pretalaiòtic fins el segle II d.C. Hi ha 14 coves d'enterrament excavades a la roca. S'hi troba molta diferència entre les primeres que es feren (més senzilles, baixes i petites) i les darreres (altes, espaioses i amb motius arquitectònics més elaborats). Es veu que als nostres avantpassats els agradava que els seus morts descansessin als barrancs, arrecerats dels vents i prop de la mar. A les coves s'han trobat restes de rituals per acomiadar-los. Investigant com s'enterraven s'aprèn molt sobre com vivien...
Ja vam apadrinar la paraula escassa, però també volem apadrinar tres paraules més.
Na Maria Sans Carretero, apadrina la paraula escapçar, que vol dir: Tallar o llevar el cap o l’extrem superior (d’alguna cosa), tallar-ne les puntes.
En Xavier Sintes Egea, apadrina dues paraulesbastant desconegudes fora del món rural:
-Bast:Guarniment
de les bèsties de càrrega que consisteix essencialment en un coixí ple
de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el
qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc., d’una manera
diversa segons les contrades.
-Sàrria:Senalla (cabàs gran d'espart o palma), que posat sobre la bèstia de càrrega forma dos corns, i serveix per a traginar.
divendres, de maig 04, 2012gercarreras0
comentaris
Les paraules "clima" i "temps" van molt lligades, però no volen dir exactament el mateix, tot i que de vegades es fan servir com a sinònims. El programa "Méteo K" explica les diferències d'aquests dos conceptes.
Una volta tenim aclarits aquests conceptes, podem treballar sobre els climes aquí:
Avui, Bitàcola de classe vol participar en l'homenatge conjunt aPARAULA'm, en commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
La paraula que apadrinem des d'aquest blog és: ESCASSA.
L'escassa és la peça de ferro o acer de les barreres menorquines, que fa la funció de frontissa.
El DIEC2 només recull el significat d'escassa quan s'empra com a adjectiu.
La foto ens mostra en detall aquesta peça tan menorquina. I vosaltres, voleu apadrinar una paraula?
Aquí tenim unes quantes MUDS (mini unitats didàctiques) molt útils per a l'àrea de Llengua Catalana. He afegit l'enllaç al nostre symbaloo per a tenir-les a mà.