EL QUART REI MAG

Clicant la imatge accedireu a una web sobre els Reis Mags.  Hi ha molta informació sobre els reis  i la seva història, així com també sobre altres tradicions nadalenques.  Segons ens expliquen, és possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.

Aquí teniu el resum del conte que ens parla dels quatre reis:

El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l'Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.

Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, li oferí el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.

Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.