CONVERTIR AIGUA SALADA EN AIGUA DOLÇA

Sí, sí ! no és tan difícil com sembla! Posam aigua salada en un bol gros, un altre bol més petit a dins i ho tapam amb un plàstic, amb un pes al damunt, per ajudar a que l'aigua condensada es concentri en el mig. Unes horetes al sol... i ja està: amb l'escalfor, l'aigua s'ha evaporat, s'ha condensat amb el contacte del plàstic i ha caigut dins el bol petit, mentre que la sal segueix en el bol gros.
Clicau sobre la imatge i us durà a la web francesa on hi ha el vídeo penjat. Està en francès, però s'entén molt bé.

ELS GRILLS

Cri Cri Cri....aquestes notes repetitives (i de vegades, molestes) són freqüents als concerts de fauna estiuenca.
El Grill, és un insecte de la família Gríl·lid (Gryllidae). El "cant" dels grills només el fan els mascles amb les ales dentades, que actuen com un violí. El so produït s'anomena estridulació i és diferent en cada espècie. A més, la freqüència depèn de la temperatura.
Al blog POESIAULA, Isabel Barriel ha escrit aquest poema que aconsegueix transportar-nos a una atmosfera típicament estiuenca:
Se senten des de la matinada
els frecs dels grills arreu,
fan una esfera sonora,
sonen en totes direccions.
És el soroll de tarda,
canícula crepuscular
que emmarca migdiades
sota la galvana estival.
Tenyeix l'ambient
d'un groc cremat,
tot ho omple de temps buit,
suspèn l'espai als núvols
i llambrega mil records.

LA NOSTRA MAR

Noltros sabem bé el que és sentir la mar a prop. La tenim tan present a les nostres vides, que de vegades no la sabem apreciar com es mereix. Us imaginau un estiu sense platja, sense sotes d'aigua salada?
En el blog de na Sàlvia he trobat aquest poema, i l'he acompanyat d'unes quantes fotos de la nostres costes.
SEMPRE QUE VEIG LA MAR
(Cèlia Viñas )
I sempre que veig la mar
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.
I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.
Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.

APRENDRE ANGLÈS AMB LES CANÇONS QUE T'AGRADEN

En aquesta web podeu cercar les cançons que us agradin amb l'avantatge de que estan subtitulades, com si fos un karaoke. Com exemple us pos aquest vídeo de la cançó Mercy de na Duffy.

E-BOOK O LLIBRE ELECTRÒNIC

Què permet fer el llibre electrònic?

  • Llegir el llibre amb una elevada qualitat i definició, fins i tot personalitzable.
  • Guardar tots els llibres que tingueu en una llibreria personal.
  • Accedir immediatament a qualsevol pàgina i possibilitat de cerca per paraules.
  • Navegar fàcilment a través de tot el llibre amb un índex de continguts, menús i enllaços.
  • Personalitzar la mida de la lletra per una millor lectura, entre d'altres aspectes.
  • Crear anotacions: punts de lectura, subratllats en color i dibuixos, i notes personals al marge.
  • Accedir a un índex d'anotacions, on consultar-les totes juntes i veure-les.

ORIGAMI O PAPIROFLÈXIA?

L'origami és l'art japonès de plegar paper, conegut en català com a papiroflèxia. Segons la Vikipèdia: "La papiroflèxia pot definir-se com una art educativa en què es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemàtiques". En aquest vídeo podem veure com fer un cub, sense emprar ni tisores ni pega.


Què, us animau a fer-ne un?

Aquest altre vídeo mescla dibuixos i papiroflèxia per aconseguir una animació molt polida.


EXPERIMENTS

Fa olor el fred? Per a què serveix el sabó? Què provoca les estacions? Per què s'han d'apisonar les pistes d'esquí?
Segurament ja sabeu algunes de les respostes per aquests interrogants, però a Curiosikid, a més de donar-vos una explicació, us proposen un joc per a comprovar-les. Preparats???
(Per jugar, necessiteu el Flash Player; el podeu descarregar AQUÍ)

LLEGIR EN COMPANYIA

Llegir en companyia pot ser una bona opció. És agradable sentir un conte o compartir un còmic; si encara no ho heu provat, ho podeu proposar a un germà, a un amic, al pare, a la mare, a l'avi, a l'àvia...

I TÚ, COM TECLEGES?

Les màquines d'escriure han estat arraconades pels ordinadors... però segueix essent molt útil saber teclejar sense mirar el teclat.
Quan estam a l'aula d'informàtica i escrivim un text, es nota molt si sabeu emprar tots els dits de la mà, perquè anau més depressa que els qui només n'empren un parell. Amb aquesta aplicació podeu practicar: hi ha diferents nivells, exercicis...Seguiu les instruccions que us dóna i pel setembre escriureu ràaaaaaaaapidament!

NIT DE SANT JOAN, LA MÉS CURTA DE L'ANY

Avui Ciutadella està de festa. Tots els menorquins sabem que Sant Joan marca l'inici de l'estiu i de les festes de poble que sentim tan nostres. A la web Sant Joan, entre altres coses, se'ns explica l'origen de la festa:

"La festa de Sant Joan és una festa tradicional celebrada durant els darrers segles i es creu que el seu origen és de caire religiós, tot i que no es pot afirmar del tot aquesta hipòtesi. Així es creu que la festa sorgí d'una confraria, on hi eren representats els quatre estaments de la població de l'època.
Aquests estaments socials són els que avui es representen dins la Junta de Caixers. L'historiador Oleo menciona un document de l'any 1456 referent a una comissió destinada a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx (Sant Joan de Missa). Aquest escrit sembla demostrar la vericitat d'un origen eclesiàstic. Concretament es sap que l'any 1564 l'obreria estava formada per un obrer eclesiàstic, un obrer cavaller, dos obrers pagesos i un obrer menestral. Entre tots es repartien les feines de conservar l'ermita, recaptar almoines i administrar els béns. Més tard, s'afegiria el penoner, que seria qui duria el penó de la confraria. Cada any per Sant Joan es celebrava un romiatge a l'ermita on hi assistien els obrers i les seves famílies i amics. L'obrer cavaller convidava als assistents a un refresc a casa seva i el mateix feia el capellà després de l'albada. De tornada, la Qualcada recorria Ciutadella. Amb el pas dels anys, les festes van adquirint força i altres elements que comencen a formar-ne part, com jocs d'habilitat de l'època i actes diversos fent-la única i tan particular".
Es primer toc de fabiol ha sonat ja fa més de dues hores...
I per als que us agrada celebrar la Nit de Sant Joan amb un fester, ja sabeu:
"Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any"