Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

TALLER DE POEMES

Durant un parell de setmanes treballarem la poesia a l'àrea de Llengua Castellana. La wiki Taller de Poemas ens fa propostes molt interessants i divertides per crear els nostres poemes.
Aquí tenim un exemple de la tècnica Poemas con esquemas:


Si seguimos esta estructura:
Sustantivo
lugar donde está
adjetivos que le caracterizan
más cosas sobre el sustantivo
el primer verso más completo.


Podemos conseguir este resultado:
Tu luna
en la noche sobre el río,
rápida, calla y ágil,
navega por el mar ...
Nunca la podré alcanzar.
Mi luna en tu noche está.

POESIES AMB VEU

Abans de Nadal vam treballar molt la poesia a la classe de llengua castellana. Aquestes setmanes hem comprovat que hi ha diferències entre la mètrica castellana i catalana, però els recursos poètics són pràcticament els mateixos per a les dues llengües. Tots ens hem après alguna poesia, la que cadascú ha triat.
Si voleu, podeu escoltar-ne unes quantes:

GLOG DE POEMES

Ja se'n va el 2010 i amb ell  s'acaba un any dedicat a recordar l'aniversari del naixement de Miguel Hernández.  A la classe de Llengua Castellana hem llegit molts poemes seus, hem treballat la cacera del tresor creada per Lourdes Domènech i, el que és més important, ens hem apropat a la poesia.  Tots hem memoritzat algun dels seus poemes.  Aquest glog recull uns quants dels recitats:

MIGUEL HERNÁNDEZ

La biografia de Miguel Hernández és curta, però intensa (va morir als 32 anys).  Aquesta línia del temps ens mostra les diferents etapes de la seva vida. 


POEMES I HAIKÚS

El taller de poesia de la classe de Llengua Castellana ha sigut molt enriquidor. En un principi semblava difícil, però aquesta selecció de poemes  i haikús de 5èB, demostren que TOTS/ES som capaços d'escriure poesia, només hi ha que posar una mica de coneixement i moltes ganes...

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Avui és El dia mundial de la poesia.  La UNESCO  va considerar  necessari dedicar -li un dia  com a forma de cultura, art i expressió.  
La poesia és un art mil·lenari que es troba en el cor de totes les llengües, però que cada vegada es publica i es llegeix menys.
Diuen que llegir poesia  és un exercici necessari per a la intel·ligència i que ajuda a entendre el que vivim.  Per açò, hem d'estar agraïts als poetes que han escrit poemes que ens acompanyaran tota la vida. Deu ser per aquest motiu que Gil de Biedma va dir: “Yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema”.
Una altra cita interessant és la que va escriure Mario Benedetti al seu llibre Rincón de Haikus:
"La poesía dice honduras que a veces la prosa calla”.
Durant el 2010  celebram  L'any Joan Maragall i el centenari del naixement de Miguel Hernàndez , dos grans poetes que es mereixen ser llegits  alhora que recordats; així que... a llegir i a ESCRIURE poesia!
Aquesta presentació ens pot ajudar molt:

HAIKÚS

L'haikú és un poema breu de tres versos, els quals tenen cinc, set i cinc síl·labes respectivament. És una de les formes més conegudes  de la poesia tradicional japonesa.  Si voleu investigar un poc sobre aquesta forma poètica, trobareu molta informació a la web El Rincón del Haiku .

Aquí en tenim alguns:

Tarda de febrer:
núvols de boires espesses.
Ment en blanc i negre. 

La papallona
s’atura enmig la branca
i es torna fulla.

Vent del capvespre,
dibuixes a la sorra
la pell de l’aire.

La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.  

ANY JOAN MARAGALL

Ahir va tenir lloc l'obertura solemne  de l'Any Joan Maragall que commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta.  
En aquest blog també li volem rendir homenatge de la millor manera que sabem: llegint i comentant la seva poesia.  Começam amb La vaca cega, un preciós poema que transmet molts sentiments.
          
           LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua. 
                                  Joan Maragall

ENS AGRADA EL FEBRER

Hi ha persones que saben expressar meravellosament el que molts només sabem  intuir. És el cas d'Isabel Barriel , que amb aquest poema ens fa adonar de les virtuds del mes de febrer:



És el mes dels dies rendables,
és el mes de les llums especials,
és el mes dels espàrrecs als marges,
és el mes de cremar els sarments dels ceps.

A mi m'agrada febrer,
antesala de la primavera
que ens duu als fruiters poncelles
i noves verdors sota el blanc del desgel.

A mi m'agrada febrer
que ens promet jornades de festa,
ens porta en safata balls de carnaval
i alleugera l'abillament de l'hivern.

A mi m'agrada febrer,
que anuncia albades sonades
de vacances de pasqua i de rams
amb vetllades entranyables pel març.

A mi m'agrada febrer,
que a poc a poc foragita el fred,
i ens convida a obrir les finestres
perquè entri a casa el vent juganer...

A mi m'agrada febrer,
translúcid com un caramel,
serè i cabal i àgil i genial,
el que ens catapulta a viure
totes les meravelles joioses de l'any.

ARA PARLA LA TARDOR

Aquí tenim un poema d'Isabel Barriel, molt adient per avui:

Li escriu un poema
l'estiu a l'hivern.

Parla l'estival poema
d'una calor extrema,
d'uns dies daurats,
de la brisa vora mar,
dels àvids mosquits,
de les festes amb ball
i dels passeigs llargs
pels camins i els camps.

Parla d'alguna tempesta,
d'una gran lluna plena,
de les olors de les flors
i de com reviu el bosc.

Parla dels ocells en vol,
parla de ruscos d'abelles,
parla de nits de revetlla
i del batecs alegres al cor.

Li contesta l'hivern
amb paraules de gel
explicant-li un panorama
de boira trista i blanca.

De foscor i de fred,
de nits inacabables,
de llargs geners
i de penes immenses.

De plors i renecs,
de nuvolades denses,
d'albades gelades
i de grips i nevades.

Se li congelen els mots,
pobre hivern, al poema.

Intervé tot seguit
la sàvia primavera
per cantar-li a la vida
una serenata sencera
i esvair així la tristor
d'un hivern prou enfeinat
amb el seu propi estat.

I ara vol parlar la tardor
per recordar que és l'estació millor:

-jo us regalo a tots

excel·lents collites,

varietats de colors

i llums de textures infinites.


Isabel Barriel

VACANCES D'ESTIU

L'estiu ja és aquí, amb tot el que comporta: vacances, xalades vora la mar, lectures espaiadores...
Aquest poema d'Isabel Barriel, ens explica coses que pots fer a les vacances d'estiu i em sembla molt adient:

Escriure un mot amb el peu a la sorra,
seguir amb els ulls el vol d'un mosquit
o fer el sord quan la mare et fa un crit.
Endinsar-te a la nevera ben d'hora,
fugir de casa fins que et torni la nit...

Llegir un llibre farcit d'històries,
buscar un camí intransitat i ple de secrets,
nedar fins on viuen els peixos fluorescents
o volar per sobre les tempestes que malmeten el temps.
La imatge és de Tipika

POEMES I ACRÒSTICS LlunàTICs

Qui es pot resistir a l'encant misteriós de la lluna?
Aquesta selecció de poesies i acròstics sobre la lluna, les hem fetes a classe per al projecte LlunàTICs.

LlunàTICs

Nou trimestre, noves il·lusions i nou projecte... Ens encanta intercanviar feines i activitats amb altres escoles. Aquesta vegada participam en el projecte LlunàTICs, creat pel servei educatiu del Vallès Occidental. Segons el diccionari, un llunàtic és l'individu que està subjecte a les influències de la lluna, d'humor variable. Si la lluna influeix sobre el cicle de les marees, com no ens ha d'influenciar a nosaltres, que tenim un 70% d'aigua?


SOTA LA LLUM DE LA LLUNA

Sota la llum de la lluna

farem un inventari d'estrelles

les contarem una a una

i triarem les més belles.

La mar d'aigua salada

ens refresca el pensament,

la meva pell tota banyada

em fa sentir perfectament.

Tots dos junts

som feliços

somrients

com anissos.

Passem gana

també son

però és nostre

tot el món.

Dormint sota els teus braços

amb els ulls ben tancats

somio que em desperto

i som dos enamorats.

jordisf

ACRÒSTICS

Un acròstic és una composició poètica en què les lletres inicials de cada vers formen una paraula o frase. Els acròstics es poden fer amb dues intencions diferents: fer un joc de paraules o amagar un missatge secret dins el poema.
Aquests acròstics els varen fer a classe per practicar el joc de paraules. Tothom en va fer un amb el seu nom i amb bàsquet / institut.
Aquí n'hi ha alguns:



ESTIMA EN CATALÀ


En aquesta web ens recorden que tots els dies de l'any són bons per estimar i per fer-ho en la nostra llengua. Hi trobareu un recull de poemes escrits per demostrar l'amor a: amics, amants, pares, mares, germans, avis, padrins, fills, fillols, la terra on vivim...
Inclús podem estimar i desitjar el silenci, com Miquel Martí i Pol:
AQUEST SILENCI
La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tú
que mai no m'abandona.

NADAL

Les festes de Nadal solen ser sinònim d'alegria, festa, bon menjar...però no està de més reflexionar una mica, intentar quedar-nos amb alguna cosa més i valorar el que tenim.
Com diu Joana Raspall a la poesia que us deix a continuació:
Nadal em fa pensar en una terra nova on pau i amor no deixen de florir...
BON NADAL.



EL NOM DE NADAL
Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val,
si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…

I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!


El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

Joana Raspall

BONES VACANCES

Un poema preciós per a desitjar-vos bones vacances:

Autora:Isabel Barriel

POESIES RECITADES

Aquestes poesies s'han escrit dins la classe de llengua catalana i les hem gravades a l'aula d'informàtica.

TORNADA O INICI?

Les vacances són fantàstiques, serveixen per descansar, jugar, oblidar-nos dels horaris... i, de vegades, quan hem de tornar a agafar el ritme, ens costa.
Ara ja s'acaben, però tal com ens diu aquest poema de Sàlvia ..."Sempre és un inici, la tornada no existeix".

Tornada de vacances

(Sàlvia del Berri)

De tornada a casa
porta els records a la motxilla
i, al seu cap,
les images del proper viatge.

Sempre és un inici,
la tornada no existeix.
Tan sols les fotografies
deixen testimoni
dels records quasi esborrats.
La il·lustració és de Blanca BK Gimeno

MENORCA, ILLA DE LITERATURA

El darrer dia de la XXXI Escola d'estiu per a ensenyants, els assistents al curs "Llegir per comprendre textos diversos...", vam tenir l'honor de ser els primers en conèixer el CD editat pel Govern de les Illes Balears, anomenat: Menorca, illa de literatura.
Josefina Salord ens el presentà i va dir que aquest CD vol ser una convidada a passejar per l'illa de la mà dels escriptors. Hi ha més de 60 aportacions, entre les quals trobam des d'escriptors de l'Edat Mijana fins a escriptors contemporanis, amb un eix comú: la seva relació personal i/o literària amb l'illa de Menorca.
Té unes fotografies precioses, mereix dedicar-li moltes estones.
He triat aquest poema de Gumersind Gomila, per anar fent boca...

"La llar"

A la ciutat alegre de Maó,
la meva ciutat blanca,
veuràs a cada casa dos forats
amunt de la façana,
on el paleta penja la bastida,
amor de cordes clares.

És el lloc on, cada any, les orenetes
van a refer llurs nius i llur estada.
Cada casa en té dos,
i les dels rics en tenen tres i quatre.

Dos en tenia, dos, la nostra,
ni baixeta ni alta...
Gumersind Gomila (Fornells 1909 - Barcelona 1990)