| 1. "Què és un auca, senyor mestre?
Què és una auca i com es fa?"
"Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar. 2. Tot descabdellant la troca,
es fa com qui fa ganxet.
El nom ve del joc de l'oca,
un joc del segle XVII. 3. On més d'un feia fortuna
apostant el seu calé
per l'oca, el sol o la lluna
al damunt d'un vell tauler. 4. Amb dibuixos s'acompanya,
amb dibuixos o gravats,
que si són traçats amb manya
ens deixen bocabadats. 5. Com els que feia en Junceda,
en Pahissa i en Castanys...
Prova-ho tu, no siguis bleda.
Vés, anima els teus companys. 6. Has de fer quaranta-vuit
rodolins o bé quartetes,
que dictats sense un descuit
s'ajustin amb les vinyetes. 7. També poden ser tercets
o tercetes, tant se val!
No pretenguis fer sonets,
que hi podries prendre mal. 8. Si quaranta-vuit són massa fes-ne setze o fes-ne vint... Cal només un xic de traça, ja veuràs com van sortint.". |
9. "I la llargada del versos?" "Heptasíl·labs, solen ser;" N'hi ha d'altres i diversos.
Comencem per l'abecé. 10. Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons
i amb l'orella ben desperta
vés triant els que son bons. 11. En les auques hom estima
que la rima consonant,
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan. 12. Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu.
Guarda't de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu... 13. Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua'l una mica,
fent que tingui un cert vaivé. 14. Han fet auques grans poetes
com Carner o com Rusiñol
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol. 15. S'han fet auques a balquena,
d'efemèrides d'arreu,
tot i de tota mena,
i la vostra no fareu? 16. Que molt sovint en la vida si un sap fer tots els papers de l'auca, té una sortida que resulta d'allò més.
Joan Vilamala, 15-04-2004 |
