Noltros sabem bé el que és sentir la mar a prop. La tenim tan present a les nostres vides, que de vegades no la sabem apreciar com es mereix. Us imaginau un estiu sense platja, sense sotes d'aigua salada?
En el blog de na Sàlvia he trobat aquest poema, i l'he acompanyat d'unes quantes fotos de la nostres costes.
I sempre que veig la mar
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.
I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.
Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.
No Response to "LA NOSTRA MAR"
Publica un comentari a l'entrada