Per Sant Esteve, una passa de cega: açò diu la dita menorquina, mentre que a la resta d'indrets de parla catalana, enlloc de cega, diuen llebre.
La cega (Scolopax rusticola) és l'ocell que veiem a la foto; a l'hivern la podem trobar a Menorca, ocupant els alzinars de l'illa.
A partir del 21 de desembre, el dia es comença a allargar tímidament (d'aquí que el pas sigui de cega...). El refranyer diu que la nit de Nadal és la més llarga de l'any i la nit de Sant Joan, la més curta.
Un polsim de refranys ens proporciona tot un cicle de refranys que parlen de la durada del dia segons l'època de l'any. Aquí en tenim un bon grapat:
Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
Per Nadal, un pas de pardal (o Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall) (25 de desembre)
Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)
Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [Nota: El 'destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
Per Ninou (o Any Nou), un pas de bou (1 de gener)
Pels Reis, un pas de vells (o un pas d'anyells) / Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix / Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix)
Per Sant Julià, un pas de ca (o cent passes de marrà) (7 de gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol / Per Sant Anton, un pas de bou / Per Sant Antoni, un pas de dimoni /Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap (o s'allarga el dia mitja hora per cap) /Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré ( o el sol al peu del carrer) / Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer) / Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet (17 de gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà (o una passa de marrà, o cent passes de ca) / Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga / Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja) (20 de gener)
Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més) (21 de gener)
Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
Per la Candelera, una hora entera (2 de febrer)
Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies / Per Sant Maties, fa tanta nit com dia / Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (24 de febrer)
Per Sant Macià, una passa de ca (25 de febrer)
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
Del juny endavant el dia es va escurçant / Del juny enllà, el dia comença a baixar / Del juny enllà, el dia es comença a escurçar / Juny acabat, dia escurçat
Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga / Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l’any / Sant Joan és la [nit] més curta de l’any / Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant / Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any (24 de juny)
Per Sant Pere, una passa enrere (28 de juny)
